empremtes.blogspot.com

Per una d’aquelles casualitats, el blocaire invisible m’ha retrobat al servidor blogger/blogspot i molt encertadament m’ha alertat que hauria pogut avisar de la meva marxa. Té raó. Me’n vaig anar de mica en mica, sense adonar-me’n, tot fent proves en altres servidors fins que em vaig quedar al que millor funcionava:

empremtes.blogspot.com

[@more@]

Desactiva els comentaris

Això ja s’acaba

Acabo d’esborrar mig bloc. És gustós. És com fer dissabte. Treure la pols per recol·locar-ho tot més tard…[@more@]

Desactiva els comentaris

Fart de l’spam…

pensava q no hi escriuria més, però és q estic fart de l’spam i d q a sobre costi eliminar-lo, perquè aquest no és un bloc des del qual es pretengui vendre valium o xanax, que per aixo ja hi ha farmacies (un dels ultims negocis a mans de pocs fins q no es liberalitzin o es reconerteixin en servei public q ho dubto).

en fi q plego.

sempre en quedaran les empremtes…

[@more@]ja esta, he trigat una estona perohe eliminat l’spam, q aixo no es cap tenda de souvenirs… o potserr si. a reveure! ha estat bonic mentres ha durat, senyors del blocat. ;-)

Desactiva els comentaris

Plego – Tancament / trasllat de bloc

Per les qüestions q arrosseguem de fa temps (posts q no es pengen, spam irrefrenable, comentaris quintuplicats) tanco el bloc temporalment i provaré sort a blogger.com (perquè ja tinc adreça de gmail i és instantani). A més, amb una sola mà no em puc permetre perdre el missatge un altre cop.[@more@]

Desactiva els comentaris

Jacks, motorista a la fuga

Dissabte un desconegut em va trencar el braç (el cap proximal del radi dret, va dir la metgessa). Me’l va trencar un estúpid que conduïa una moto negra de 500cc. Va creuar l’avinguda del Paral·lel com un boig esperitat i va tallar perpendicularment el carril bici, per on jo circulava, i el pas de vianants. Tots creuàvem en verd menys ell, un capullo més integral que el casc negre que li cobria la cara. Ni tan sols va girar el cap, en Jacks, i a sobre va accelerar. Ara entenc per què la dona de cuir s’ha passat la vida buscant-lo (busco en Jacks, murmurava extenuada amb la calor al pitram). També, a ella, l’hauria envestida i, de ben segur, que li seguia el rastre per fuetejar-lo.[@more@]

Potser darrera del nom de Jacks i d’aquella màscara hermètica hi ha un polític, un personatge públic o un sociòleg influent. Qui sap si aquest és el motiu de la inhumanitat que caracteritza el seu comportament esquiu propens a la fuga. En Jacks no coneix el dolor físic ni l’emocional perquè sota la carcassa només hi ha carn disposada estratègicament per a una cridanera campanya publicitària. De l’ànima, ni rastre. Però els malfactors, tard o d’hora, topen amb la justícia i un dia, enlloc d’escometre una roda de bici, xocarà amb el pneumàtic d’un camió. Finalment, després de tants anys de carretera, descobrirà el gust de l’asfalt i podrà graduar-se, perquè haurà après la lliçó.

Desactiva els comentaris

Què cobra la gent?!

—…què vols que et digui, jo estic per replantejar-me moltes coses: buscar feina a fora, a València, al Regne Unit… a França, si cal.

—Ho entenc. Tinc un amic que és redactor en cap d’una revista local, té 30 anys i cobra 1.400 euros i també parlàvem de com n’és de complicat afrontar les despeses diàries.

—Quina sort, cobra molt!

—Molt, dius? Una mestra interina que ha sortit al juny de la facultat cobra 1.500 euros al mes.

—Collons! Jo amb una llicenciatura mai no he cobrat això!

—Doncs, pensat de passar-te a l’ensenyament. Ara van molt buscats els profes.

—I no calen opos?

—No. Estan desesperats. Aquest any ha entrat gent de 50 anys que mai havien exercit de mestres. Qualsevol s’apuntava…

[@more@]

—I amb quina mena de contracte? En quines condicions?

—Indefinit, crec. L’avantatge és que només treballen 11 hores lectives amb nens i tenen els dimecres i els divendres lliures, més els ponts!

—Déu ni do! I tots esteu tan bé al cole?!

—L’administratiu de 21 anys que ha entrat ara cobra 900 euros al mes.

—Per què el sector de la comunicació o el de les ciències, sense anar més lluny, està tan mal pagat?

—No ho sé, però un noi del poble, amb 18 anys, treballava cuidant vaques i regant els camps i es treia 900 euros ben nets. Però a les botigues, en canvi, paguen uns 600 com a mínim.

—Potser la solució serà tornar al camp. Hi ha lloc, oi?

Desactiva els comentaris

Ciutadans de què?

Titulen el programa “Ciutadans de segona” però no recorden a l’espectador que no fa gaires anys es titllava el català de llengua vernacle, és a dir, la llengua del poble, la del que ells anomenen “ciutadans de segona”. Qui sap si pensat amb aquesta intenció, esperen equiparar el que un castellano-parlant és avui a Catalunya, el que qualsevol català era durant el franquisme: un perseguit amb pena segura.[@more@]

Una vegada mes, Telemadrid i El Mundo TV regalen una perla a les facultats de Comunicació per poder il·lustrar què no s’ha de fer dins el gènere informatiu: apropiar-se de mitges veritats, jugar a la demagògia, contribuir a generar odi entre identitats culturals diverses.

Un dels protagonistes del documental és el canari Carmelo González. Un home que es veu que és a Catalunya des dels 80 i batalla per poder escolaritzar la filla en castellà. D’una banda, després de vint-i-set anys, ja podria haver fet l’esforç d’integració i haver après la llengua catalana. D’altra banda, potser si anhelava una escolarització castellana hauria hagut de triar un altre indret on anar a petar. Això és com si un ginebrí va a Zurich i espera que li parlin en francès, o algú nascut a Brussel·les es nega a parlar en flamenc al nord de Bèlgica.

No cal donar-hi més voltes. Qualsevol que es passegi per Barcelona, ja sigui pel Raval o per Pedralbes, sap que la llengua més parlada és el castellà; que sovint si no parles aquesta llengua no t’entenen, sobretot els orites, que amb el castellà van sobrats. Als supermercats, podríem comptar les etiquetes en ambdues llengües, a veure qui guanya! I, sincerament, crec que ho tenim difícil per trobar una escola pública a Madrid on s’ensenyi català, basc o euskera.

Desactiva els comentaris

Oda a la imbecilitat

Sortir al carrer, sovint et demostra, entre d’altres coses, que la imbecilitat impera.

Imbecilitat tangible en fets quan expliques a l’òptic que les ulleres et fan mal perquè la vareta està un xic torta de la punta i el molt imbècil la torça tota cap enfora. El molt destraler, el molt imbècil, t’ha desajustat la montura, però a ell tan li fa perquè no l’ha pagada i la seva, de ben segur, li han regalat.

[@more@]

Imbecilitat tangible entre companys quan organitzes una activitat conjunta, demanes resposta i la gent passa de donar-la. Els silenciosos, per passotes, són imbècils. Però encara ho són més els que estableixen converses en paral·lel i enlloc d’ajudar a solucionar conflictes, els fan més grans.

Imbecilitat tangible en un centre comercial, quan dius que estàs mirant i et persegueixen contínuament per entaforar-te algun article. Són tan imbècils que no s’adonen que com més gran sigui la pressió, de més mal humor et poses i probablement te n’aniràs emprenyat sense haver comprat res.

Imbecilitat tangible a la porteria, quan descobreixes que el correu comercial que havies entrat a dins, torna a ser fora, a dins de la bústia “per al correu comercial”, i descobreixes que el porter, imbècil, es pensa que allò és un dispensador de fulletons si no un revister per als avorrits que passegen.

Imbecilitat tangible als escrits, quan et trobes quatre punts suspensius en lloc dels tres reglamentaris, quan descobreixes que els autors, per ignorància, atribueixen nous significats a les paraules, o que algun director de premsa escrita aposta per la llengua que es parla al carrer en contra de les convencions lingüístiques.

Agafa la Bíblia i rectifica-la. No era fang, sinó imbecilitat, allò d’on venim i allò en què ens convertirem. Per molt que ens pesi, aquesta és la veritable essència humana.

Desactiva els comentaris

Tono gratis

És el que deia el missatge que he rebut i com un beneit he acceptat l’opció. Aleshores el mòbil s’ha connectat a no sé quina xarxa i quan he mirat de tallar la connexió era impossible. He tret la bateria i acte seguit he marcat 1 2 3 per alertar a Vodafone.[@more@]

L’orita que m’ha atès no entenia el català així que, com sol passar quan has de fer gestions a Catalunya, he canviat el xip. Ella me ha rogado que atendiera unos segundos que en realidad han sido casi diez minutos. Tras el lapso de tiempo durante el cual he sacado dinero del cajero y he hecho una compra básica, la chica me ha informado de que no le constaba que la compañía estuviera regalando tonos, pero tampoco me ha alertado de que pudiera tratarse de un virus o una estafa externa. Por eso la he alertado yo a ella y como si de un robot se tratara ha añadido: “Espero que haya respondido a su consulta. ¿Tiene otra consulta o gestión a realizar, caballero?”

Desactiva els comentaris

Deu dies de boira

No t’espantis; res és gratuït. Tot té la seva raó de ser. Enmig de la boira trobaràs obstacles, cert. El que abans no suposava un entrebanc ho serà. Però enmig de la boira també hi trobaràs un món nou. Descobriràs que la llum és capritxosa; es dispersa per lliurar-se del que és tangible i arribar on ets tu i quan et trobi ho farà de mil formes diferents. Fanals i semàfors esdevindran un esclat de flors on només hi havia penombra i brutícia. Res és el que semblava.[@more@]

També descobriràs que les persones no són com t’imaginaves, amb una forma definida. Això s’ha acabat. Ara les persones seran el que són: constructes permanents, éssers polièdrics amb les seves múltiples cares i les que tu t’entestes a posar-hi. Percebràs la confusió que generen unes faccions no resoltes, quan no saps si darrera l’ombra hi ha un somriure sincer o una mirada superba.

Enmig de la boira, t’adonaràs de com en són d’importants la proximitat, els sons o les olors. Tot és possible al món emboirat. Obesitat desdibuixada amb olor a perfum car, una figura arronyacada que destil·la cervesa… Ho veus? L’art abstracte té un nexe amb la concreció. Només depèn dels ulls amb què es mira. Tens deu dies per descobrir el món de la boira. Després, tornaràs.

Desactiva els comentaris