10 La desfeta

Plou. Cau un xàfec dels que no veia des de fa temps. Eren altres temps. Alguns diuen que temps millors. No ho crec. Cap temps no és bo als ulls dels crítics o dels pessimistes. En canvi, els optimistes s’entesten a veure-ho tot…, què dic?, a fer-t’ho veure tot del seu color. Les seves paraules empalagoses són com un braç que t’envolta i et fa mirar, et fa caminar per on ells volen. Asseguren que tot és meravellós, encara que tu no ho vegis, com ara, que no la veig. Redéu! Amb el xàfec que cau a penes la veig. No em penedeixo d’haver-la tirat daltabaix… o sí? No ho sé, no ho sé, no ho sé. Només sé que no la veig. Guaita!, ara passen dues ambulàncies. Són com els gremlins; es multipliquen amb l’aigua. Què n’he fet de la carta? On l’he posada? Aquí no hi és. Tampoc és a l’altra butxaca. Tant és! El millor que puc fer és oblidar-ho tot. Oblidar-me d’una vegada per totes de la capsa misteriosa. L’Ics s’ha entestat en què hi ha un misteri que cal resoldre, però no n’hi ha cap. Li he dit que això només ens complicarà la vida. Que per a passatems ja hi ha mots encreuats als diaris. Bé, no, ara hi ha sudokus. El sudoku te’l fumen per totes bandes. No m’estranyaria que l’Adrià reinventés la sopa de lletres convertint-la en “Sopa d’escuma de sudoku”. Mai no he cregut en els plats minimalistes, com mai no pensat que l’andròmina contingués res de valor. Guaito de nou. No la veig. Ara no plou tant com per no veure-la. No! És més simple que això. No hi és. Ha desaparegut o… algú se l’ha endut.[@more@]

Capítols anteriors:
09 El darrer quadre
08 La capsa metàl·lica
07 Regal de reis
06 Responsabilititat compartida
05 Preguntes a l’aire lliure
04 Ni el lampista pot amb ella
03 Respostes al bar d’en Hopper
02 Solució temporal
01 Tancat

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.