Oda a la imbecilitat

Sortir al carrer, sovint et demostra, entre d’altres coses, que la imbecilitat impera.

Imbecilitat tangible en fets quan expliques a l’òptic que les ulleres et fan mal perquè la vareta està un xic torta de la punta i el molt imbècil la torça tota cap enfora. El molt destraler, el molt imbècil, t’ha desajustat la montura, però a ell tan li fa perquè no l’ha pagada i la seva, de ben segur, li han regalat.

[@more@]

Imbecilitat tangible entre companys quan organitzes una activitat conjunta, demanes resposta i la gent passa de donar-la. Els silenciosos, per passotes, són imbècils. Però encara ho són més els que estableixen converses en paral·lel i enlloc d’ajudar a solucionar conflictes, els fan més grans.

Imbecilitat tangible en un centre comercial, quan dius que estàs mirant i et persegueixen contínuament per entaforar-te algun article. Són tan imbècils que no s’adonen que com més gran sigui la pressió, de més mal humor et poses i probablement te n’aniràs emprenyat sense haver comprat res.

Imbecilitat tangible a la porteria, quan descobreixes que el correu comercial que havies entrat a dins, torna a ser fora, a dins de la bústia “per al correu comercial”, i descobreixes que el porter, imbècil, es pensa que allò és un dispensador de fulletons si no un revister per als avorrits que passegen.

Imbecilitat tangible als escrits, quan et trobes quatre punts suspensius en lloc dels tres reglamentaris, quan descobreixes que els autors, per ignorància, atribueixen nous significats a les paraules, o que algun director de premsa escrita aposta per la llengua que es parla al carrer en contra de les convencions lingüístiques.

Agafa la Bíblia i rectifica-la. No era fang, sinó imbecilitat, allò d’on venim i allò en què ens convertirem. Per molt que ens pesi, aquesta és la veritable essència humana.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.