Ciutadans de què?

Titulen el programa “Ciutadans de segona” però no recorden a l’espectador que no fa gaires anys es titllava el català de llengua vernacle, és a dir, la llengua del poble, la del que ells anomenen “ciutadans de segona”. Qui sap si pensat amb aquesta intenció, esperen equiparar el que un castellano-parlant és avui a Catalunya, el que qualsevol català era durant el franquisme: un perseguit amb pena segura.[@more@]

Una vegada mes, Telemadrid i El Mundo TV regalen una perla a les facultats de Comunicació per poder il·lustrar què no s’ha de fer dins el gènere informatiu: apropiar-se de mitges veritats, jugar a la demagògia, contribuir a generar odi entre identitats culturals diverses.

Un dels protagonistes del documental és el canari Carmelo González. Un home que es veu que és a Catalunya des dels 80 i batalla per poder escolaritzar la filla en castellà. D’una banda, després de vint-i-set anys, ja podria haver fet l’esforç d’integració i haver après la llengua catalana. D’altra banda, potser si anhelava una escolarització castellana hauria hagut de triar un altre indret on anar a petar. Això és com si un ginebrí va a Zurich i espera que li parlin en francès, o algú nascut a Brussel·les es nega a parlar en flamenc al nord de Bèlgica.

No cal donar-hi més voltes. Qualsevol que es passegi per Barcelona, ja sigui pel Raval o per Pedralbes, sap que la llengua més parlada és el castellà; que sovint si no parles aquesta llengua no t’entenen, sobretot els orites, que amb el castellà van sobrats. Als supermercats, podríem comptar les etiquetes en ambdues llengües, a veure qui guanya! I, sincerament, crec que ho tenim difícil per trobar una escola pública a Madrid on s’ensenyi català, basc o euskera.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.